Viatge prefecte?

Hola família, amics i despistats!

Ja estic a Matagalpa! Després d'un viatge molt dur, que ha durat 36 hores...i de les quals calculo que n'he dormit unes 5. (us podeu imaginar com he dormit aquesta primera nit aquí!).
Del viatge...us podria explicar moltes coses..ha sigut interessant. Peró el més interessant potser seria, que mentrem'esperava 12 h a l'aeroport de NY, vaig trobar un raconet on em vaig posar a escriure al Diari Personal ;) (com una adolescent, o com el miquel calcada (miki moto)). Doncs bé, mentre estava escrivint en aquesta mena de cabina amb seient on el telefon no funcionava, se'm presenta un policia Amèrica. Era un policia autèntic dels de F, B, I o de la C, I, A.
Anava amb traje, i tenia pinta de ser més llest que aquests que porten pistola. Doncs bé...amb un anglès perfecte (ho vaig entendre tot a la primera, no perquè en sàpiga molt, sinó perquè estava tant cagat, que hagués entès, fins i tot, la bíblia amb Hebreu!) em va preguntar si tenia un vol pròximament. Jo li vaig dir que si. Ell em va dir si li podia demostrar. Li vaig reafirmar que si.
Tot obrint la motxilla per anar a agafar els papers...sorprés més tar per la meva pròpia reacció...em vaig girar, i li vaig preguntar que qui era ell?!. Em va contestar que policia dels estats units. Jo amb tota la xuleria que se'm pot demanar (ja sabeu que no és gaire..) li vaig demanar que si m'ho podia demostrar, si us plau.
Ara els papers estaven canviats! era el policia que estava buscant la placa! i jo qui estava esperant! jajajaja
Ell em va ensenyar la seva. Tot seguit, jo la meva...les certificacions! Mal pensats!
Cal dir que em va ensenyar la certificació, i que jo ni me la vaig mirar. Després, jo, encantat li vaig ensenyar que tenia un vol cap a Managua. Més tart, ell, crec que sorprès per la meva reacció, em va recomanar un passadís on no ho havia ningú, i on em podria fins i tot estirar!
Ja veieu amics i família...que podeu estar tranquils, que no em moco amb mitja màniga!! (que s'han cregut? que aniré ensenyant els meus vols a qualsevol?!)

Bé...això ha sigut una petita anècdota durant el viatge, sense cap mena dimportancia. Però millor explicar d'aquestes que no pas de que m'han perdut la maleta o s'ha retrasat el vol, no creieu?



Bé...això ha sigut una petita anècdota durant el viatge, sense cap mena D'importància. Però millor explicar d'aquestes que no pas de que m'han perdut la maleta o s'ha retardat el vol, no creieu?

Ara estic a Matagalpa. és molt difícil fer una descripció de com és. Pels que hagueu estat a països sud-americans o centre americans, us serà més fàcil d'imaginar. A mi em recorda bastant a algun dels pobles que vem visitar a Cuba. Però a vegades també em recorda a alguna població de Mèxic (es deuen semblar bastant tots).
El que m'ha sorprès més, és que no hi ha noms als carrers. La gent es guia per la catedral (hi ha una catedral molt blanca al mig), per les botigues, i pels semàfors. per exemple ara, per anar a familias especiales (l'associació onestaré treballant) li haure de dir al taxista que vagi al semaforo de familias, i despues una quadra i media al sur.
L'altre cosa que impacta és que et miren molt, no passes deseparsevut. Quan ahir anava amb la Mireia i la Eli (les dos noies que estaran amb mi) tots els cotxes ens pitaven, però avui que he vingut sol al cyber...no m'ha pitat ni un. Això m'ha baixat una mica la moral...creia que algun pitu d'ahir també podia anar per mi ;)!!
Altres coses sorprenents és que són les 10 del mati i fa molta calor...i ells (tots!) van amb texans!
Aquí em sembla que es lleven molt dora...a les 5:30 del mati i havia un gall cantant a la finestra de la meva habitació!
Del tema casa i feina, ja us en parlaré més endavant. Només dir-vos que sembla que ens han fet uns horaris. Hi ha mollta feina! Es veu que hi havien dues noies de la universitat de Manresa, que han hagut de marxar per problemes familiars, i ara jo haurè de fer tota la seva feina!
Però bé...estic amb moltes ganes, i per algo he vingut aquí!!!!