Mangonejant prefectament!!

Família...amics...

Estic molt molt content!!!!!



Fa pocs dies vaig poder saborejar el primer Mango Maduro!!

Com us dic, fa alguns dies (ara ja en feia uns quants que no us escrivia) que vaig veure en una parada de fruita un Mango Maduro. Fins aleshores només n'havia vist de verds, així que vaig fer el valent, i el vaig comprar!!
Comprar la primera unitat de mango maduro que apareix al mercat, quan aquest acostuma a madurar cap a finals de marc-principis d'abril, era arriscat, però era un risc que no em feia res assumir!
La pelació del Mango, no té secret, i menys quan esta madur. Fas un tall, comences a tirar de la pell, i es pela sol! Per els més llepafils, es pot fer tot amb ganivet, com qui pela una poma. Jo, que aquí de tiquis-miquis ja no en tinc ni un pèl, em vaig disposar a pelar-lo de la forma "garrula". Les tires sortien soles, d'una amplada més o menys de dos dits i d'una grossor d'una ungla.

Un cop pelat i ja em les mans llefiscoses i plenes de suc, amb una navalla vaig fer un tall net i profund, sense estripar les fibres que conformen el més essencial del Mango, i en vaig extreure un dau (bé, no tenia la forma de dau! tenia gana! no us penseu ara que estava fent manualitats).
Vaig sostenir el tros de Mango Maduro entre el dit índex de la mà esquerre (sóc esquerrar i d'esquerres, pe'ls despistats) i la fulla de la navalla, i em vaig disposar a portar-lo cap a la boca. Descriure-us la sensació que vaig tenir quan el tros de Mango Maduro va entrar al meu paladar i es va començar a desfer, sense ni tan sols haver de mossegar-lo, seria molt cruel, ja que la majoria de vosaltres ara mateix no pot anar a un mercat ple de gent, mosquits i cotxes i adquirir-ne un!! Així que us estalviaré comentar-vos que l'univers es va concentrar a la meva boca, les estrelles van abolir la resta de sentits del meu cos, i la infinitat del cel va tenir fi quan el tros va sobrepassar la glotis!! Per sort...tenia un Mango Maduro gairebé sencer a la meva mà!!!

us haig de confessar que l'endemá vaig tenir una mica de diarrea...segurament causada pel Mango Maduro, però va valdre la pena.
L'explicació de la meva primera degustació del Mango, em serveix com a pretext per descriure-us la situació del menjar aquí, i així fer contents, ja finalment, a tots aquells que saben que els secrets més misteriosos de la vida es concentren en el menjar i en la degustació d'aquest!



Ja us vaig comentar, que el menjar més comú de tots, és el Gallo Pinto. De Gallos Pintos n'hi ha de tot tipus, n'hi ha de més bons, de més dolents, de comestibles, de incomestibles, de més i menys elaborats, etc. Peró tots tenen en comú el mateix, els seus ingredients principals són el Frígoles, l'arrós i la ensalada (no m'atreviria a dir-li enciam, ja que no he vist créixer cap enciam a tires, però ves a saber...).
El Gallo Pinto el pots trobar gairebé a qualsevol lloc. Al carrer, a un bar, a un restaurant, a unes cadires plantades a la placa, o fins i tot a la discoteca. Cal dir que normalment és l'acompanyament de un menjar més consistent, com per exemple, d'un pollo frito, un pinxo de carn de porc, o d'un tros de quajada frita (la quajada és com una mena de formatge tendre però salat, no us imagineu en cap cas una quajada de danone!!!).
Al ser tant assequible el Gallo Pinto fa que, encara que n'estigui fart, en mengi normalment, i a qualsevol hora.
Us explicaré el per què!

Imagineu-vos Catalans...que per a qualsevol part de Barcelona hi hagués un "tenderete" on poguéssiu adquirir una botifarra amb mongetes i un tros de pa amb tomàquet per el mòdic preu de 2 euros. Al principi, només hi anirieu per dinar o sopar, però més endavant, us semblaria tant fàcil i practic de compar, que hi aniríeu per esmorzar, i ho acompanyaríeu amb un cafè. Peró és que més endavant ja us semblaria tant bona idea, que fins hi tot, algun dia, entre àpat i àpat, acabaríeu adquirint un platet de mongetes amb botifarra...només per matar la gana!
Doncs més o menys, això és el que em passa a mi. He menjat Gallo Pinto en moltes hores del dia, però sembla que finalment l'estic avorrint!

Ara si em demano un tros de carn, molts cops ja els demano que s'estalviin l'acompanyament.
El segon menjar més vist, que segurament és el primer, però com que no es considera plat principal, l'he posat en segon terme...són les tortitas de maiz. Mitjançant "maiz" i aigua, i premsant-ho una bona estona, aconsegueixen crear una pasta, com si d'una massa de pá es tractés, que un cop posada a la graella, adquireix consistència. Això es com el pa d'aquí. Amb això fan de tot. T'ho posen per acompanyar el Gallo Pinto, carn, amanida, etc o hi posen arros i pollastre, ho tanquen i com si d'una pizza calzone es tractés i ho fregeixen. D'aixó últim en diuen Enxilada (la veritat que molt bo, però molt greixos).

L'altre tema important del que us haig de parlar, és de la fruita! La fruita, com a bon país caribeny, esta bonissima! Us podeu imaginar, platens, síndries, melons, maracuyas, guacamoles, tamakales, i una pila de fuites sucoses que no em sé ni el nom! Peró sobretot...tenen Mangos!! jajajaaj
La veritat és que sóc un fanàtic dels Mangos, i que des del segon mango maduro que vaig menjar, no n'he vist més...sembla que m'hauré d'esperar una mica més!

La fuita normalment no la tenen freda, així que molts cops és millor demanar.te un bon suc amb gel, o un bon batut (es diferencien del suc bàsicament perquè porten llet).

De les begudes..que us haig de dir que no sapigueu...la cervesa va que vola. La més famosa és la Tonya..i de fet a qualsevol cervesa li diuen així. L'altre marca més famosa és la Victoria (el més divertit és contestar, quan et pregunten si vols Tonya o Victora...-Hasta la Victoria Siempre!!). Com que aquest mail el llegeixen Pares, germans i cosins, us haig de dir que aquesta resposta la dic quan demano una cervesa per algú dels meus amics! jo sempre em demano un suc ;)!!!
L'altre beguda més típica, ja us la podeu imaginar...la Coca-cola esta a tot arreu!! la veritat és que us puc afirmar que és la marca més internacional del món! Fins i tot en els barris que vaig, on en prou feines arriba l'aigua potable, i a on només s'hi arriba caminant per un riarol...hi ha cases on venen cocacola!!
Parlant de coses internacionals...us haig de dir que la segona cosa que veig més, en llocs remots...és el símbol del F.C. Barcelona!! N'hi ha per tot arreu, ja siguin samarretes, gorres o enganxines. Hi ha autobusos que tenen una enganxina més gran que una persona enxangada a fora. Ho trobo al·lucinant! (i n'estic orgullós...perqué negar-ho? jejejej)






parlar del menjar...és molt difícil, i molt extens. Peró espero que us en hagueu pogut fer a la idea.

Se'm acumula la feina amb els mails...ja que us hauria d'explicar els dos últims caps de setmana, i el perquè des de l'ultim, certa gent d'aquí creu que estic una mica boig!

No us espenteu pas, que no ho estic, però com que anava una mica faltat de muntanya...vaig pujar un volcà pel dret (en realitat no varem trobar el camí correcte) i em sembla que ningú ho havia fet mai...



Només dir-vos que estic molt bé, que ja he passat l'equador de l'estada i que se'm està fent curt. Peró com que a continuació d'aquesta experiència bé la samba brasilera...ja estic content ;)



Un petó i una abraçada molt forta!



Pd:us escric la pagina de picasa on penjo fotos...així veureu alguns dels nens amb qui treballo!

http://picasaweb.google.com/arnaubv8/Nicaragua2010#