Observant la prefecte posta de sol!

Família...amics...

Torno a ser jo des de les amèriques! Això va agafant forma i colors.

La forma seria rodona, ja que tot va rodó. I com ja he dit, colors, en plural, perquè ja n'he vist de tots colors!

Només ha passat una setmana i mitja des de que he arribat, però fa l'afecte de que n'hagin passat unes quatre. No és que se'm passi lent tot això, però és que cada moment es viu amb gran intensitat, i a cada instant s'aprenen coses i noms nous. (lo dels noms, ho porto fatal...al Juan li dic Jose i a la Daisy li dic Marlene! jaajajj).

La veritat és que ja ens movem amb molta sultura, ja sigui per agafar un taxi, el bus o trobar una direcció, que ja us vaig comentar que és bastant difícil.

Per sort, encara no hem tingut cap "sustu". No ens han atracat, ni amaneÇat, ni robat, i si us haig de ser sincer, vaig molt difícil que ens passi qualcom semblant. No només perquè la gent sigui bona gent, sinó perquè a la gran majoria els trec un cap en alçada i mig cos en amplada!!


Malgrat que us expliqui això, si que en un autobús d'un viatge de 3 hores, el revisor-cobrador va intentar que paguéssim el bitllet unes cordobes més car. Però com ja us vaig escriure, durant aquesta experiència estic auto descobrint-me una faceta de "xuleria" en mi que desconeixia. Així que, molt subtilment i amb una gran ironia...li vaig dir al revisor que com era que nosaltres pagàvem més? que si era perquè anàvem amb 1a classe?
(lo de la ironia era perquè estàvem els 3 en un seient per a una persona i mitja, amb les maletes per sobre i amb el cistell de plàtans de la senyora de davant apunt de caure'ns al damunt!). Ell ràpidament va canviar el preu del bitllet i va fer creure que havien sigut les meves orelles qui havien sentit un preu diferent. I tan amics, eh!!

Suposo que us preguntareu que feia en un autobús de 3h de viatge? Doncs bé, us diré que van ser 3 "buses" i 8 hores per poder arribar a Sant Juan del Sur.
Sant Juan del sur és un poble de la costa pacífica amb platges paradisíaques famoses entre els surferos per les seve grans onades amb terra de sorra (es veu que si són de corall, es tallen i es fan bastant de mal). Nosaltres, que de tontos no en tenim ni un pèl, vem aprofitar el cap de setmana per anar-ho a visitar!

Divendres sortint d'una de les feines (és un geriàtric que esta a mig camí de Managua (Matagalpa-Managua = 3hores en bus)), vem agafar un d'aquests autobusos típic amèrica de color groc per arribar a la capital. L'autocar, anava tant ple que ens van obrir la porta de darrera i vem haver d'anar penjats a l'exterior fins que al cap d'una mitja hora va baixar algú. Va ser una experiència única! La veritat és que no hi havia molt perill (penseu que el mail també el rep me mare) però m'agafava tant fort, els músculs em van quedar garratibats!

Arribant a la capital (encara no l'he visitat, però em sembla que ja us puc avançar que no és gaire bonica) i per sorpresa nostre, l'últim autobús direcció a la nostre destinació, ja havia sortit. Ràpidament vem buscar a la Guia un hotelet barat per passar la nit ja que Managua de nit és una mica perillós.
Al agafar el taxi, el taxista ens va dir que coneixia un hotel a millor preu i més aprop a l'estació on havíem d'estar el mati següent. Amb aquesta argumentació...vem accedir.
Per molta descripció que us fes de l'hotel...em quedaria curt! Així que només us diré que estava al costat d'una discoteca, que es pagava per hores i que me mare no hi hagués possat ni el dit petit del peu esquerre ni per accident! Però sóm joves...i portàvem el nostre sac!

Després d'haver dormit unes hores (les que vam poder) vam agafar els dos altres busos (en el que ja us he explicat l'anecdota del cobrador) i finalment vem arribar al Paradís! (val, d'acord, potser m'he passat, però era molt bonic).
Vem trobar poca gent, hotel barat (habitació compartida per 6 euros), surfistes i una gran posta de sol!! A més, per acabar de dobar, a la nit, tot veient les estrelles, ens vem trobar amb unes tortuguetes acabades de néixer que tot just feien els seus primers passos per començar a nedar a les immenses aigües del pacific!
A la tornada, 3/4 del mateix. Autocars plens a rebentar, gent cridant "Dale, Dale" (ho diuen tota l'estona, quan ells creuen que el bus ja pot arrencar. És per això que veus pujar molta gent amb el cotxe en marxa, ja que ho han cridat abans dora) i comerciants que pugen a una parada i baixen a la següent i que poden vendre des de fruita, empanades i refrescos a cordills o fins i tot medicaments!


Bé, aquest a sigut el viatge del cap de setmana. No vaig fer surf, però no patiu que aquest altre cap de setmana tenim pont, i a més ens hem fet amics d'uns surfistes que m'han dit que me'n ensenyaran!

Encara que el cap de setmana fos trencador, i com diu el meu tiet Carles, molt necessari...Dilluns vem tornar a la realitat pura i dura!
Us haig de dir que cada cop és menys dura (dec tenir un cor de pedre ja...). Ara ja vaig sol pels barris, i encara que no em coneguin, saludo a tothom, per si un cas!
En els domicilis les famílies m'acullen ja com un més, i en totes les cases em trobo rodejat de nens que em fan moltes preguntes. Algunes tant interessants com: " I en bus, a cuanto esta España?" o..."I alli, como nacen los niños?" (tranquils que ja els vaig contestar, que lo interessant no és com neixen...sino, com es fan!).

Respecte lo d'Espanya...m'he venut una mica, però és que si els haig d'explicar aquests nens que sóc Català...els puc provocar un cacau immens al cap.


Bé...ja acabant...només us vull agrair a tos les respostes i els mails de suport. No sabeu com n'és d'agraït rebre aquests mails! Només em sap greu no poder-vos contestar un per un i personalment, però és que no trobo gaires moments per escriure, i quan ho faig prefereixo fer-ne un de general!

Un Petó i una abraçada Molt gran per a tots!!!!