Prefeccionament!

Família...amics...
Sento molt el retràs amb què em comunico amb vosaltres! La veritat és que ha estat una setmana i mitja bastant moguda.
Bé, millor que vagi per ordre temporal, no per importància, que no em vull deixar res.
El cap de setmana passat no, l'altre, vaig tornar a aprofitar-lo per viatjar, a més a més teníem pont, així que teníem més dies. Aquest cop ja no érem 3, sinó 5!
Ens hem fet amics de dos nois francesos, que estan passant uns mesos per centre i sud-americà. La veritat és que són viatgers autèntics. Treballen per diferents ONG a franca i quan fan vacances s'agafen mesos complerts per viatjar. Estic content de coneixe'ls perquè aporten moltes coses a aprendre...peró també us haig de dir que no cal tenir uns ideals molt potents...sinó després, ni un mateix els compleix. (bé, aquestes són reflexions internes que em faig aquí, i que si voleu, tot tornant, les podem discutir tot prenent quelcom).
Tornant el cap de setmana...vem anar a Leon. Leon és una ciutat colonial, molt maca, amb molts colors, bastant calor, i amb coses a destacar. Primer de tot us haig de dir que té la catedral més gran de centreamerica. En ella hi ha la tomba de Rubén Dario (aquí és un gran mite, tots els pobles tenen la placa Dario, i escultures sobre ell). L'altre gran peculiaritat és que hi ha la casa on va créixer i viure (no en la que va néixer). Per últim us diré per simple curiositat, que la catedral, amb moltes cúpules (ho sé perquè vaig pujar al terrat), en realitat durant la colonització havia d'anar a Lima, però un error en l'entrega de papers, va fer que anés a parar a Leon. Això em fa pensar amb el que pot provocar un error, i també em fa recordar aquell "xist" que explica el meu pare, aquell que li pregunten perquè està a la presó i ell contesta que per una lletra, anava a fer una estufa i va acabar fent una estafa! jajajaj (boníssim!).

Bé, molt aprop de Leon, a uns 30 minuts, hi ha unes platges fantàstiques, on també es fa surf. Us haig de dir que aquest cop, no me'n vaig saber estar, i aprofitant que en Niko (amic Francès) és surfista...vaig llogar una taula i em vaig tirar a la mar!
Explicar-vos la meva primera experiència amb el surf és molt fàcil, us ho faré amb un resum-esquema: nedar nedar nedar, arriba onada, m'ofega i em torna a la sorra, nedar nedar i nedar, arriba onada gegant, m'ofega encara més, i em torna a la sorra amb un cop de taula al cap....la resta us la podeu imaginar, continua així durant dues hores (mira que el mar m'estava abissant...peró sóc bastant tossut).
Al segon dia, la cosa va millorar, ens vem fer amic del llogater de les taules, així que ens les va deixar gratis, i a més vaig aconseguir posar-me de peu almenys un cop, l'altre va ser genoll i mig.
Ja veieu que el cap de setmana llarg va tornar a ser interessant. Peró havíem de tornar a la feina.
La veritat és que de feina, la setmana passada, ben poca.


A la casa on estic, feia uns dies que l'avia (era tatarabuela) estava molt malalta. Va tenir una ambolia i no es va poder recuperar bé. Doncs el fet és que el dijous, malauradament, va morir. Això va comportar que estiguéssim de dol tot el dijous, i el divendres d'enterrament.
Aquí les coses es fan bastant a la americana. Així que el dijous, vem omplir la casa de cadires i una furgoneta amb altaveus va començar a comunicar la mort per tota la ciutat. La gent anava entrant, s'asseia una estona, comentaven quatre coses i marxaven. Encara que us sobti, mentrestant els nens jugaven tranquil·lament a futbol al carrer.
La veritat és que no em sembla una mala idea per despedir a algú, però em podrien haver abissat. Ja que si la mort va ser a les sis del matí, quan em vaig llevar a les 8:30 em vaig endur un gran ensurt. Penseu que la meva habitació dona directament al menjador. Així que us podeu imaginar la meva cara quan, al sortir, em trobo tota la sala buida amb un sarcòfag gris als nassos, amb una finestreta oberta per veure la senyora (que en pau descansi).
Un altre punt i a part es mereixeria l'enterrament. Encara que la senyora (Doña Elia) d'on estem sigui Testigo de Jeoba (que per cert...m'ha fet perdre la por a aquest tipus de creients) tota la seva família és evangèlica. Així que vem trobar-nos a una església sense creus, amb música electrònica i amb un predicador que per molt que crides, no evitava que m'adormis...una missa és una missa. A l'enterrament ja varem desistir d'anar-hi.

Després de la missa, vem decidir que la vida continua, així que com que tornava a ser cap de setmana vem marxar rumb a Granada. Algú despistat es deu estar pensant que estic fent la volta per Espanya, però no! Aquí durant la colonització es van utilitzar molts noms ja existents.
Ara en comptes de ser 5 ja erem 7!. S'hi van afegir la Maria (una ex-companya de la uni, que ara treballa aquí) i el seu novio, en Luis un matagalpeny mig Italia.
Granada potser és el poble més bonic que he vist fins ara. Cada casa és d'un color diferent i tenen patis interiors com si de l'autentica Granada es tractés. Pel meu gust, només li faltava els montaditos ;)! No té mar, peró en canvi té el llac més gran del món al costat.
Per les explosions d'uns volcans que estan relativament aprop, en un racó del llac es van crear tot de petites illetes. Potser més de 360! i es poden comprar. Els rics s'hi fan cases paradisíaques, hotels o piscines. D'altres estan desocupades i una esta defensada per 5 monos, que si t'hi acostes et busquen menjar per tot arreu, saben obrir motxilles i tot, i et prenen els barrets.
Nosaltres, que de tontos no en tenim ni un pèl, vem negociar prou bé amb un llanxista i ens va portar a una illa propietat del Rei Juan Carlos I, que no hi ha res, i vem fer un pícnic allà, tot ocupant la illeta. Li vaig robar uns quants mangos dels arbres, i durant les 3 hores que hi vem estar, hi vaig fer pipi 3 vegades en tres puntes diferents...vaig marcar territori! Vaig autoimpossar que a partir d'ara Catalunya té una illeta pròpia a Nicaragua! I sinó que ho ensumin!
La tornada va ser espectacular. Vem fer autoestop! Aquí li diuen Raid. No va ser gens difícil que dues ranxeres es paressin, les ranxeres tenen el maleter obert. Així que ens heu d'imaginar als 7 en el maleter del cotxe! La veritat és que va ser més ràpid i fins i tot més còmode que algun autobús dels que anem! I sobretot, el que em fa més feliç i com a bon Català, és que ens va sortir gratuït! Em sembla que ja he escollit el meu mètode de transport pels viatges! ajajaja.

Bé, ja per acabar, que sinó no hi haurà qui s'empassi aquest mail. Només dir-vos que el cap de setmana em va jugar una mala passada...i tot enfilant-me a un arbre (ho hauria de deixar pels monos aquestes coses) em vaig luxar el brac esquerre, el que no esta operat. Així que ara porto tres dies de baixa, però la recuperació va de conya, i crec que demà ja podré treballar més. No patiu. Juntament amb la Maria el vem poder posar a lloc ràpidament, així que no em va fer molt mal, va ser més anguniós que res. Pels que sou del món...jo ho atribuiria més a una subluxació que a una luxació, però la mala posició del brac va ser més prolongada de lo normal en mi.
Doncs res, ja veieu que d'aborrit no n'estic gens.
Sé que encara no he parlat de'l menjar, i que per alguns, com el meu tiet Eudald, és un tema de preocupació. Peró ho deixo per més endavant, quan no tingui tantes coses per explicar. De moment tiet, te'n fare un resum amb dos paraules: Gallo Pinto!! (si algún dia no he menjat Gallo Pinto...deu ser que no em vaig llevar!)

Una abracada per a tots!!! I gracies altre cop per totes les respostes!!

pd: Fa un temps vaig crear un blog...ara de moment hi penjo els mails, algún dia espero poder-hi posar alguna foto! Si li voleu fer un vistasu... www.nadiesprefecto.blogspot.com