Nens prefectes!

Família, amics i despistats!!



Torno a ser jo, el pesat de l'Arnau explicant les seves experiències "aventures"! Gràcies a l'agneda que em va regalar me germana, i al diari dels tiets Fernandez, tinc una pila de coses apuntades del que em passa cada dia! Però estigueu tranquils, que us en faré un resum.

Bé, com ja us vaig dir l'altre dia estic a l'associació "Familias Especiales". És una associació que la seva essència principal és l'escola per nens discapacitats, ja sigui mentals o físics. Al pati de l'escola hi ha un parc amb culumpius adaptats, molt bonic, on els nens més pobres dels barris i poden entrar gratuïtament, i els altres pagan una petita quantitat de Cordobes (és la moneda d'aqui). A l'escola (Rallitos) hi treballen tota classe de profesionals, psicolegs, educadors socials, administratius, cuiners, jardiners, transportistes (tenen dos camionetes on vas assegut al darrera com si es tractes d'un vehicle militar on porten tots els nens cap al col·legi), professors, i nosaltres, els fisioterapeutes. A part de l'escola, i en un altre edifici, hi ha un espai on realitzen iogurts i formatges (diguem-li Filadèlfia) que és anomenat Centre Girasol. En un altre realitzen reciclatge de paper, ja sigui fent bosses o fent Pinyates (això típic amèrica de les festes d'aniversari). Aquest s'anomena Recicle. També existeixen, ja més apartats, un centre de persones grans, un de nutrició (i van nens que estan mal nutrits) i un lloc on es fa hipoteràpia (teràpia amb cavalls).

Ja veieu que l'associació no és pas petita! I en tots aquest llocs i tindrem pacients que tractarem! Així que de feina no ens en faltarà!

A més a més, als matins, fem fisioteràpia a domicili. Aquesta part és ara per ara, la que m'ha semblat més dura!

L'altre dia vaig haver de trucar als pares, estava afectat. Jo diria que vaig rebre un toc d'humanitat.

El dia de que us estic parlant, va ser el dia en que vaig anar a conèixer la casa dels 5 pacients els qui els faré tractament. La majoria d'aquestes cases, si és que en podem dir cases, estan en els barris que hi ha per les pendents de les muntanyes (d'aquestes pendents en diuen cerros, i cuando llueve, ellos a veces tambien bajan con el cerro, imagineu-vos la situació).

La situació és molt impactant. Imagineu-vos cases que tenen bosses de basura com a parets, trossos de xatarra com a portes i l'aigua per fer.ho tot els arriba amb una manguera, etc. i ara afegiu-li que en aquesta mena de casa on només s'hi arriba baixant per un torrent, hi viuen uns nens amb problemes de paràlisis cerebral, paraplègics, etc.



Avui però, ja estic molt més tranquil i menys afectat. Ja he tingut la oportunitat de poder tractar a tots els nens que tinc, i ja us dic ara, que no n'hi ha hagut ni un, que no m'hagi somrigut!

Una de les altres coses que em preocupaven, és que m'ha tocat dos dels barris més pobres de la ciutat, i un dels més xungus, o això és el que diuen per aquí. Però la veritat, és que porto dos dies anant-hi i no m'he trobat amb cap problema.

A cada barri, l'associació hi té el que en diuen la Madre Lider. Es tracta d'una família del barri, que es procura de portar-te a les cases, i de que no tingui cap problema, així que jo i tots vosaltres podem estar més tranquils! a part, i per si un cas, marxo de casa sense cap document i amb un simple bitllet de 10 Cordobes (és el que costa un taxi).

A part de la feina de fisioterapia neurologica haurè de fer algunes altres feines. En una nena molt simpàtica li haurè de curar una ulcera (diguem-li llaga pels que no són d'aquest mòn) i per tant haurè de fer una mica de infermer. I en tots, haurè de fer una professió que segur que se'm dona bé! La de pallaso i company de jocs! crec que un somriure és més anelgesic que qualsevol calmant!! (la veritat és que no em costa fer-los riure...però crec que és pel meu super castellà!)


Bé...em sembla que ja us he explicat bastant quina serà la meva feina aquí, ja veieu que no me'n falta!
Sento que aquest mail no sigui massa divertit, però us volia explicar la situació.
En el següent ja us explicarè com es viu aquí i com és la casa en que visc!!

Un peto i una abraçada per a cada un de vosaltres!!

Pd: aquest cap de setmana anirem d'excursió a la platja...així que se avecinan tiempos mejores!!